 
Art medieval |
Monestir de Sant Llorenç prop Bagà
 Una comunitat de monjos de Sant Benet hi bastí el seu cenobi, a finals
del segle IX. Un segle després, les donacions permeteren que l’abadia
edifiqués un temple majestuós de tres naus, seguint la tradició de les
basíliques clàssiques, que fou consagrat l’any 983.
Està situat
al nord del poble de Guardiola de Berguedà, a la vall de Brocà, en un
entorn natural de privilegi, dalt d’un planell del vessant est de la
serra de Gisclareny.
|
Monestir de Santa Maria de Lillet i Rotonda de Sant Miquel
El monestir fou construït al segle IX i en l’actualitat mostra vestigis
d’estil romànic, com la planta de creu llatina, dos dels tres absis
originaris i el claustre rústic de planta quadrada. Els altres elements
han sofert modificacions posteriors. Al costat hi ha la rotonda de Sant
Miquel, una de les esglésies romàniques de planta circular més ben
conservades.
S’hi accedeix per la carretera de Campdevànol.
|
Sant Jaume de Frontanyà
A mitjan segle IX, l’església pre-romànica va quedar petita i la
comunitat agustiniana de Frontanyà començà a construir-hi l’església i
el monestir nous. Malauradament, només es conserva l’església que és un
edifici excepcional del primer romànic català, tant per les seves
imponents dimensions com per l’equilibri de les seves formes.
|
Sant Quirze de Pedret
Sant Quirze de Pedret és una obra cabdal de l‘arquitectura preromànica.
L’edifici es bastí entre els segles IX i X amb aportacions d’època
romànica. Conté la reproducció d’importants pintures murals del segle X
(l’Orant i el Cavaller) i del segle XII (la paràbola de les verges
prudents i les verges nècies).
|
Sant Sadurní de Rotgers
L’església va ser construïda entre els segles XI i XII i consagrada el
1167. Consta d’una sola nau, capçada per un absis semicircular que
conserva la decoració característica del primer romànic, arcuacions
cegues i bandes llombardes. Sobre la nau s’alça un campanar de secció
quadrada i dos pisos. Sota la finestra central del seu absis s’hi pot
observar una filada d’opus spicatum.
|
Sant Vicenç de Rus
L'edifici de l’antiga església parroquial de Sant Vicenç de Rus va ser
bastit al segle XII sobre restes altmedievals. Conté pintures murals
originals del gòtic lineal i la reproducció de les pintures murals
romàniques del segle XII.
S’hi accedeix per la carretera de la Pobla de Lillet a Castellar de n’Hug (p.q. 9’5).
|
Fires i mercats |
BergaBolet
Durant el primer cap de setmana d’octubre Berga es converteix en la capital del Bolet.
Amb el nom de Bergabolet s’uneixen, en una mostra
organitzada al passeig de la Industria de Berga, tots els comerços i
entitats que d’una manera o altre tenen a veure amb el món del
bolet al Berguedà.
|
Fira de Maig
Fira
Multisectorial de Berga, tot el dia diverses activitats: Exhibicions
gimnàstiques, dinamització infantil, degustació de productes
agroalimentaris, recorreguts amb el trenet turístic, trabada de cotxes
antics, etc...
|
Mercat Setmanal de Bagà
Té lloc tots els dimecres a la Plaça Porxada de Bagà
|
Mercat Setmanal de Berga
Té lloc tots els dissabtes al Passeig de la Indústria de Berga.
|
Mercat Setmanal de Borredà
|
Mercat Setmanal de Gósol
|
Mercat Setmanal de Guardiola de Berguedà
|
Mercat Setmanal de La Pobla de Lillet
|
Mercat Setmanal de Sant Jordi de Cercs
Mercat del nucli de Sant Jordi de Cercs.
|
Mercat Setmanal de Vallcebre
|
Llegendes |
Com passà el Cabrer a ser bandoler: l'amagatall
S'explica que el Cabrer passà a ser bandoler arran del robatori que li van fer i en descobrir-li una escopeta amagada.
Resulta que un dia un home va seguir-lo i va esbrinar on s'amagava
l'arma. el Cabrer era massa jove i a casa no podiaportar-la, ni tampoc
podia declarar que la tenia.
El Cabrer va descobrir el lladre i el
va matar. Assabentats els mossos, el perseguiren per jutjat-lo i ell,
llavors, va ser quan va entrar a formar part de l'exèrcit dels carlins.
|
El Bullidor de Sant Esteve
S'explica que cap als segles XVI o XVII hi hagué una secada tan forta
per totes les valls properes al Pedraforca que fins i tot va eixugar
els rius. La gent es pensava que es moririen de sed.
Els habitants
de Bagà, alarmats, en veure que els dies passaven i que no plovia, van
fer una processó de rogatives riu amunt, des del Pont de la Vila.
A
peu eixut, van anar seguint el llit del riu amb la creu bizantina de la
parròquia que portava, dirigint la comitiva, el capellà.
|
El castell de Gósol
El castell de Gósol era el més gran i el més fort de tota aquesta
part del Pirineu. Tenia una torre tan alta que des del seu cim
diuen que es veia el mar. Els vasalls del senyor que podien pujar dalt
de tot de la torre i contemplar el panorama que s'estenia al seu
davant, i amb ell el mar, es tenien per venturosos i consideraven el
cas com un honor i una distinció.
El senyor de Gósol tenia setze fills i una sola filla, que s'estimava com les ninetes dels seus ulls.
|
El castell de Saldes i els moros
El castell de Saldes feia molta enveja als moros, que el van voltar per
tot arreu i es van posar al cap de fer-se'l seu, costés el que costés.
El setge va durar mesos i anys, i va arribar un moment que els qui
defensaven el castell no van disposar de la força suficient per a
defensar-lo i va decidir abandonar-lo.
Una nit molt fosca, en què
era impossible de veure res, van obrir les portes del castell i,
muntats en cavalls, els defensors van emprendre camí avall.
|
El rescat de les cent donzelles
Aquesta llegenda és pròpia en tots els indrets de la baronia de Pinós,
encara que el senyor visqués i gestionés les seves possesions a Bagà.
El senyor de Sull era vassall del baró i molt amic del seu fill. No es
estrany, doncs, que tots dos anessin plegats a la reconquesta d'Almeria.
|
Els tresors de Santa Magdalena
Hi havia tres homes amb tres matxos carregats amb or. Venien de
Fumanya. Algú es va assabentar de la marxa d'aquella càrrega i volien
escometre'ls, però ells s'adonaren que els seguien.
En una de les parades forçoses del repòs, decidirem amagar el tresor a Vallcebre. Ja hi eren a prop.
|
La neu, el fred i el tresor del Pedraforca
Fa molt i molt de temps, els habitants dels indrets del Pedraforca
estaven esporuguits perquè no deixava de nevar i feia molt de fred. La
gent es moria de gana i mancava l'abric. Doncs bé, tothom es va posar
d'acord en consultar-ho. Com era tradició en tots els problemes que la
vida els plantejava, van posar la qüestió en mans de l'assemblea
d'ancians per conèixer el seu parer i la possible solució a aquell
problema tan greu que els llevava la vida.
|
La senyora de la baronia de Pinós
Fa molts i molts segles a la baronia de Pinós es vivia d'allò més bé.
Tot i això, malalties i epidèmies els aclapararen de tant en tant.
Un dia, van començar a arribar rumors que hi havia pesta per tot el
món, que a tots els països la gent moria com a mosques, a causa de la
pesta negra. També va arribar a les nostres contrades el mal presagiat,
del qual ja feia temps que es parlava per tot Catalunya i molt més
enllà.
|
Les bruixes de Galigan (Gisclareny)
Abans la gent passava per camins de muntanya, collada enllà. Un dels
colls més freqüentat era el del Pendís. Per arribar-hi, es podien triar
dos camins que es troben a Gisclareny: el que passava per Escriu i el
que seguia per Galigan. El de Galigan era més dolent, però es feia
drecera. Per aixó, nomès hi passava la gent a peu, mentre que pel
d'Escriu es podia passar amb animals de tragí.
|
L'Hostal Cremat
Fa molt de temps corrien els rumors que al peu del camí ral que portava
a coll de Jou hi havia un hostal que acollia traginers o caminants, que
tornaven o anaven a Cerdanya.
Quan aquets dormien, els amos els
prenien els seus paquets, de tal manera que no es trobaven mai més, de
tan bé com els feien desaparèixer; però no sols la paqueteria, sinó
també els seus propietaris. La qüestió és que aquella gent se'ls veié
gastant molt.
|
L'udol dels llops
Era cap al tard d'un dia de tardor. Feia clar de lluna. El Pedraforca
resplendia solitari a l'horitzó clar. En aquella nit pujàvem per Roca
Roja, el camí més normal per aquells temps. Tot fent camí vam sentir
udolar els llops:
-Auuu, auuuuu!
No teníem por, l'udol era
llunyà i moltes altres vegades els havíem sentit. Jo també caminava de
pressa i quan vam ser a Cap de Roquets, se'm va ocórrer d'escarnir-los:
-Auuu, auuuuu!
Diuen que si es crida o es canta fort, la por se'n va.
|
Un mal home a Vallcebre
Conta la llegenda que, fa temps, un home va arribar a Vallcebre i, de
mica en mica, es va anar fent amb una part del poble. Quan ja ho tenia
tot enllestit per fer-se amo de tots els seus indrets, va decidir
arreglar-ho legalment i, per això, se n'anà cap a Berga.
La gent
del poble va saber les terribles intencions d'aquell mal home; així que
van acordar matar-lo. Es reuní tot el poble i van parlar de com s'ho
farien per matar-lo.
|
Museus/centres d'interpretació |
Anisoteca
Hi trobarem més de mil ampolles d’anís precintades procedents de tot el món. Es troba dintre del poble de Castell de l’Areny
|
Casa de la Patum
|
Centre d'Interpretació del Massís del Pedraforca i la Mineria de Saldes
El centre mostra, a partir d’una exposició permanent, la significació i
les particularitats del Pedraforca, muntanya emblemàtica i patrimoni
natural, i la mineria del carbó, l’activitat industrial que en els
últims cent anys ha marcat la història del municipi. Un audiovisual
sobre Saldes i la seva gent completa l’exposició. Es troba a dintre el
poble de Saldes.
|
Centre Medieval i dels Càtars
A l’antic palau de Pinós de Bagà hi ha l’exposició permanent sobre el
catarisme i l’època medieval a la vila de Bagà. A través de les sales,
diferents personatges ens explicaran el lligam dels càtars amb les
nostres contrades i coneixerem el ric passat de la capital històrica de
l’alt Berguedà.
És interessant completar la visita al Centre Medieval i dels Càtars amb un recorregut pel nucli històric de la vila de Bagà.
S’hi accedeix des de Bagà.
|
Col·lecció del Circ
Col·lecció cedida per Josep Vinyes del món del circ, consta de
fotografies, cartells, programes de mà, objectes de món del circ,
bibliografia... Dotat d’un nou espai d’exposició remodelat especialment
tal i com es mereix una col·lecció tan especial com aquesta.
Es troba dintre de la ciutat de Berga.
|
Espai d'Interpretació de Berga
Al carrer dels Àngels, al bell mig de la ciutat, podem visitar l'Espai
dInterpretació de Berga que, com a part del Museu Comarcal de Berga,
mostra una part de la història de la ciutat amb una museografía
actualitzada.
L'Espai Berga mostra l'origen i l'evolució de la
ciutat a partir de la seva situació estratègica. En primer lloc,
explica el naixement del nucli urbà, el seu creixement i època
d'esplendor a la baixa edat mitjana.
|
Espai d'Interpretació de la natura del Berguedà
Ubicat al mateix lloc que el desaparegut Museu de Ciències Naturals de
Berga, el Centre d'Interpretació de la Natura del Berguedà ha nascut
amb l'objectiu de divulgar el divers patrimoni natural d'aquesta
comarca. L'exposició és permanent i consta de dues parts ben
diferenciades. La primera correspon a la Sala Lluís Viladrich (en
record de l'entusiasta naturalista berguedà desaparegut l'any 2006) i
està dedicada a la geologia i paleontologia.
|
Fuives
Fuives és la major reserva de rucs catalans de tot el món. Es troba a
la comarca del Berguedà. El nostre nucli zoològic està qualificat com a
zona paisatgística i reserva natural, en una típica casa pairal
catalana anterior al segle X. Fa més de 36 anys Joan Gassó s'adonà del
perill que sofria el ruc de raça autòctona, el guarà català.
|
Jaciment Paleontològic de Fumanya
L'any 1985 durant l'explotació de carbons a cel obert portada a terme
per Carbones de Berga SA, van deixar al descobert un important jaciment
de petjades de dinosaure, sobre una paret de calcàries inclinada uns
60º al límit oest de l'explotació. Sense necessitat de fixar-se massa ,
sobre aquesta enorme paret es poden observar una gran quantitat de
forats, la majoria alineats, son les petjades dels dinosaures que fa
milions d'anys van viure a casa nostre.
|
Jardins Artigas
Els Jardins Artigas, projectats per Antoni Gaudí l’any 1905, ens
mostren el vessant més naturalístic de l’arquitecte, en els quals en
perfecta harmonia, la seva obra es barreja amb els elements. Fonts,
bancs, baranes i ponts travessats pel Llobregat, i envoltats de
frondosa vegetació us acompanyaran mentre hi passegeu.
|
L'Estació de Guardiola de Berguedà
L’edifici centenari de l’estació ferroviària de Guardiola mostra la
història del ferrocarril a Catalunya en diferents àmbits: el tren de
Barcelona a Mataró, la construcció de la xarxa ferroviària, les
empreses ferroviàries, del vapor a l’electricitat, el món a l’entorn
del tren, i, molt especialment, la vinculació del tren amb Guardiola de
Berguedà.
|
M.A. Milions d'Anys
L’exposició permanent M.A. Milions d’anys mostra als visitants el món
sorprenent de la paleontologia, a partir de la informació que
proporcionen les restes fòssils (ossos, ous, petjades, excrements,
espècies vegetals, etc.), També ens explica els jaciments de petjades
de dinosaure de Fumanya, molt propers al poble de Vallcebre.
|
Mina de Petroli de Riutort
La Mina de Petroli de Riutort, situada a Guardiola de Berguedà, té com
a tret diferencial de la resta de la mineria del Berguedà el fet que se
n’extreia petroli (bituminosos). Encara avui, després de cent anys
d’inactivitat, es pot observar el regalimeig del petroli per la roca.
|
Museu de les Mines de Cercs
Aquest museu es considera un centre d’interpretació dedicat a la
mineria del carbó del Berguedà. Es troba ubicat a la colònia minera de
Sant Corneli que, seguint el model de colònia industrial ja arrelat a
Catalunya, es va fundar a finals del segle XIX per allotjar-hi la
població que treballava a les mines de carbó. Avui és un dels nuclis
miners més ben conservats de Catalunya i de tot l’Estat espanyol.
|
Museu del Ciment Asland de Castellar de n'Hug
La fàbrica de ciment Asland es va tancar ara fa uns trenta anys. Les
restes avui visibles encara posen de manifest l’espectacularitat d’un
dels conjunts fabrils més increïbles de la industrialització catalana,
emmarcat en un singular entorn natural.
|
Museu del Pastor
En aquest museu podem trobar tots aquells elements relacionats amb el
món de les ovelles, els ramats i els seus cuidadors: els pastors. Al
Museu hi podem trobar, entre altres coses, la recreació d’una típica
barraca de pedra on els pastors es refugiaven, una explicació de la
transhumància, el procés d’elaboració de la llana i els productes
manufacturats.
Es troba en el poble de Castellar de n’Hug.
|
Museu Municipal de Gósol (Sala Picasso)
A la sala Picasso hi trobem una col·lecció de rèpliques de les
composicions que va realitzar Picasso durant la seva estada a Gósol,
d'entre les quals destaca el facsimil del "carnet Català".
És
molt interessant complementar la visita d’aquest museu amb la del
castell de Gósol i l’antic poble. Es troba dintre del poble de Gósol.
|
Santuaris |
Santuari de Falgars
El Santuari de la Verge de Falgars és situat a la serra del mateix nom,
a 1.288 metres d'altitud. L'horitzó és immens i espectacular: a
tramuntana, la gran serralada formada pel Cadí i el Moixeró; a llevant,
Montgrony, el Puigmal i els Rasos de Tubau; a migjorn, els boscos del
Catllaràs, i a ponent, el Pedraforca, els Rasos de Peguera i Ensija.
S'hi pot arribar per carretera asfaltada i dista de la Pobla de Lillet
set quilòmetres.
|
Santuari de la Mare de Déu de Lurdes
|
Santuari de Paller
|
Santuari de Queralt
Encimbellat en un estret equilibri entre la natura i l’arquitectura, el
santuari de la Mare de Déu de Queralt domina la ciutat de Berga i la
comarca. Conegut per balcó de Catalunya, l’indret amalgama motivacions
històriques, religioses i paisatgístiques i permet dominar amb la vista
l’extensió muntanyosa del nord i la plana per on discorre el Llobregat,
al sud.
|
Turisme industrial |
Carrilet Verd del Berguedà
El Carrilet Verd del Berguedà és una proposta lúdica i diferent de
passejar i conèixer el territori, per gaudir de la natura i del
patrimoni històric i industrial.
Amb una capacitat
per a 56 persones, el Carrilet Verd ofereix un viatge còmode i
entretingut. Està format per un tractor John Deere 4x4 de 8 tones de
pes que disposa de suspensió pneumàtica per garantir la comoditat
en circular pels camins no pavimentats.
|
Espai d'Interpretació de Berga
Al carrer dels Àngels, al bell mig de la ciutat, podem visitar l'Espai
dInterpretació de Berga que, com a part del Museu Comarcal de Berga,
mostra una part de la història de la ciutat amb una museografía
actualitzada.
L'Espai Berga mostra l'origen i l'evolució de la
ciutat a partir de la seva situació estratègica. En primer lloc,
explica el naixement del nucli urbà, el seu creixement i època
d'esplendor a la baixa edat mitjana.
|
Ferrocarril Turístic de l'Alt Llobregat - Tren del ciment
Es tracta d'una linea que històricament unia l'antiga fàbrica de ciment
Asland de Castellar de n'Hug amb Guardiola de Berguedà. El recorregut
es realitza a través de diferents llocs d'interès turístic de la zona,
entre els quals cal remarcar els Jardin Artigas, dissenyats per Antoni
Gaudí i el museu del Ciment Asland, de Castellar de n'Hug.
|
Jaciment Paleontològic de Fumanya
L'any 1985 durant l'explotació de carbons a cel obert portada a terme
per Carbones de Berga SA, van deixar al descobert un important jaciment
de petjades de dinosaure, sobre una paret de calcàries inclinada uns
60º al límit oest de l'explotació. Sense necessitat de fixar-se massa ,
sobre aquesta enorme paret es poden observar una gran quantitat de
forats, la majoria alineats, son les petjades dels dinosaures que fa
milions d'anys van viure a casa nostre.
|
Jardins Artigas
Els Jardins Artigas, projectats per Antoni Gaudí l’any 1905, ens
mostren el vessant més naturalístic de l’arquitecte, en els quals en
perfecta harmonia, la seva obra es barreja amb els elements. Fonts,
bancs, baranes i ponts travessats pel Llobregat, i envoltats de
frondosa vegetació us acompanyaran mentre hi passegeu.
|
L'Estació de Guardiola de Berguedà
L’edifici centenari de l’estació ferroviària de Guardiola mostra la
història del ferrocarril a Catalunya en diferents àmbits: el tren de
Barcelona a Mataró, la construcció de la xarxa ferroviària, les
empreses ferroviàries, del vapor a l’electricitat, el món a l’entorn
del tren, i, molt especialment, la vinculació del tren amb Guardiola de
Berguedà.
|
Mina de Petroli de Riutort
La Mina de Petroli de Riutort, situada a Guardiola de Berguedà, té com
a tret diferencial de la resta de la mineria del Berguedà el fet que se
n’extreia petroli (bituminosos). Encara avui, després de cent anys
d’inactivitat, es pot observar el regalimeig del petroli per la roca.
|
Museu de les Mines de Cercs
Aquest museu es considera un centre d’interpretació dedicat a la
mineria del carbó del Berguedà. Es troba ubicat a la colònia minera de
Sant Corneli que, seguint el model de colònia industrial ja arrelat a
Catalunya, es va fundar a finals del segle XIX per allotjar-hi la
població que treballava a les mines de carbó. Avui és un dels nuclis
miners més ben conservats de Catalunya i de tot l’Estat espanyol.
|
Museu del Ciment Asland de Castellar de n'Hug
La fàbrica de ciment Asland es va tancar ara fa uns trenta anys. Les
restes avui visibles encara posen de manifest l’espectacularitat d’un
dels conjunts fabrils més increïbles de la industrialització catalana,
emmarcat en un singular entorn natural.
|
