Informació Històrica

Història de Bagà

Si bé les terres que ocupa Bagà han estat poblades des de temps prehistòrics, el primer document que parla de la vila data de l’any 839 quan pertanyia al Comtat de Cerdanya i al Bisbat d’Urgell. Aquí comença la història de Bagà pròpiament dita amb la repoblació de les terres del vessant meridional del domini dels comtes de Cerdanya. La màxima importància esdevé amb l’arribada de la família senyorial dels Pinós que farà de Bagà la capital dels seus extensos dominis. Molts dels seus membres tindran alts càrrecs amb els reis de Catalunya i Aragó.

L’actual vila de Bagà va ser fundada de nova planta per en Galceran III, descendent del llegendari Galceran II de Pinós almirall dels exercits del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i protagonista de la bonica llegenda del Rescat de les Cent Donzelles, que va atorgar la carta de poblament a qui volgués establir-se a la nova vila el 1233, prop del riu Bastareny, amb generoses franqueses dins del règim feudal. Ell mateix va dissenyar el traçat del nou assentament, que encara avui dia es pot veure al casc antic de la vila , model urbanístic medieval únic, entre els que s’han conservat a Catalunya. L’èxit fou total i el 1322 es va començar, fora de les muralles, la construcció d’un Raval, avui el carrer principal de Bagà. Quasi al mateix temps es començava a construir l’església dedicada a Sant Esteve.

La població va anant seguint els avatars de la història del país amb guerres internes entre senyors o epidèmies com la de la pesta negra que va arrasar la vila l’any 1347 i causà la mort a la meitat de la població . Els dos segles següents, malgrat que la vila va patir diversos terratrèmols i la guerra del segon terç del segle XV va comportar l’incendi del Raval, Bagà va viure un període d’esplendor esdevenint una vila enriquida amb noves i vastes possessions a una banda i altra dels Pirineus, amb un teixit manufacturer de llana molt important i un comerç de mercadeig de primer ordre gràcies a la transhumància de ramaderia ovina. Es en aquest període, l’any  1438, quan el cavaller Pere Tomic acabava a la vila el seu llibre “Històries i conquestes dels Reis d’Aragó i Comtes de Barcelona”, considerada la primera història “moderna” de Catalunya, impresa el 1495 i traduïda al castellà i italià.
El començament de l’Edat Moderna ve marcat a Bagà per l’extinció de la línia hereva dels Pinós i el pas del títol de la Baronia a la casa dels Castre-Pinós, que acabaria donant, per matrimoni, el domini senyorial als Ducs d’Alba.
Bagà, durant el segle XVII i començaments del XVIII va tornar a experimentar pestes, com la de 1651, o incendis i saqueigs durant guerres com la de Successió. La pau que presidí els anys centrals del XVIII van afavorir el ressorgiment de les manufactures tèxtils de llana, lli i mitges així com el desenvolupament de torneries de fusta i de la forja de ferro. A mitjans de segle els baganesos van construir el nou Santuari de Paller d’estil barroc amb retaules de gran valor artístic. Ja al segle XIX , a causa de la guerra del Francès i les successives carlinades Bagà va veure disminuir la seva població.

Desaparegudes les manufactures i la major part dels menestrals, Bagà esdevé una vila de pagesos pobres amb una economia de subsistència i, de fet, al entrar el segle XX té gairebé els mateixos habitants que 350 anys enrere, uns 800. Al llarg de aquesta centúria, l’economia es va refent paulatinament amb l’aprofitament de l’energia hidràulica, la indústria tèxtil, alguna indústria de nova planta, serradores i amb la mineria dels pobles veïns que dona feina a molts homes de la vila. La Guerra Civil de 1936-1939 va trencar aquesta dinàmica amb divisions internes i la desaparició de les esglésies de Sant Roc, Sant Antoni i la del Roser, però un cop passat aquest conflicte la mineria del carbó va repuntar a tota la comarca i Bagà va rebre una aportació de població immigrant importantíssima que va fer doblar pràcticament els seus habitants.

La crisi industrial i minera dels anys vuitanta del passat segle, va provocar un daltabaix a Bagà i a tota la comarca,  del qual la vila es va anant recuperant gràcies al seu desenvolupament turístic i al subsector de la construcció i, ara per ara, Bagà és una vila equipada amb tots els serveis moderns i preparada per fer front al futur plena d’il·lusió i d’esperança.