Patrimoni Històric
L’actual nucli de bagà es va originar amb la concessió de la Carta de Franqueses per Galceràn IV de Pinós l’any 1233, que també vadisposar l’organització dels carrers al peu del castell, Al llarg de l’edat mitjana es construïren les muralles,torres i portes que ja conten construïdes al 1294; Així comla nova esglèsia de Sant Esteve .
Bagà, com a capital de la baronia participà en tots els afers en que s’involucraren els Pinós: el 1344 la guerra de Pere III de Catalunya contra el rei de Mallorca, la guerra contra Joan II, i altre.A la fí dels segle XV, estroncada la branca principal de la familia dels barons, Bagà i les possesions passaren al duc d’Alba i finalment als de Medinaceli.Aquets darrers senyors abandonaren la vila iniciant-se una llarga decadencia. Reviscolà al segle XVIII amb un augment demogràfic, i als segles XIX i XX arran de la industrialització.
Passejant pel casc antic de Bagà hom pot contemplar un dels conjunts medievals més ben conservats del país. Molts dels seus racons, com la plaça de l’ Especier, el pati de Forment o la plaça de la Verdura, tenen la màgica virtut de fer-nos viatjar a un temps llunyà. El punt neuràlgic d’aquest conjunt el trobem a la plaça Galceran de Pinós, interessant plaça porxada edificada a dos nivells, on destaca el palauet Solanell, d’estil gòtic, i que es troba presidida per l’estàtua de Galceran II de Pinós, obra del escultor local, Josep Companyó.
- el palau de Pinós. Coronant la part alta de la vila, en posició dominant com a símbol de seu poder passat, aquest edifici va ser residència i casal dels barons de Pinós durant més de quatre segles. Incendiat diverses vegades en els episodis de la guerra dels Segadors i de Successió fou cedit a Acaci de Còdol que el reconstruí tal com ens ha arribat ara. Entre els vestigis que es conserven de l’antic castell en destaca la fonamentació de la torre de l’homenatge, part del recinte emmurallat i la sala adjunta. Cal dir que la major part de construccions conservades son d’època renaixentista i barroca, i en el seu interior en destaquen les sales de la planta noble, decorades amb pintures murals del segle XVIII. La capella, integrada en el mateix recinte, és un edifici reconstruït al 1779 a sobre d’un de més antic dedicat a Santa Maria.
El 1989, el Palau va ser adquirit per l’Ajuntament de Bagà, que el va restaurar en part, per condicionar-lo com espai d’usos culturals. Actualment, el Palau acull l’Oficina de Turisme de la Vila i l’Oficina del Consell Regulador del Camí dels Bons Homes i es seu de l’exposició permanent del Centre Medieval i dels Càtars de Bagà.
- l’església de Sant Esteve. Aquest recinte sacre va veure els inicis de la seva construcció el 1330, quan la vila ja estava gairebé construïda, motiu que implicà l’enderrocament d’un petit barri de cases per encabir-la. L’església, que va veure la fi de la seva construcció cap els voltants de 1440, ha patit diversos avatars al llarg de la seva història, com incendis, terratrèmols i, fins i tot, en algun moment de la seva història, va actuar com a part de l’estructura defensiva de la vila . L’edifici es un magnífic exemple del romànic de transició al gòtic, compost de nau única coberta amb volta de canó apuntada, un absis semicircular amb cúpula de mitja esfera i capelles laterals. En el seu interior destaca la capella del Santíssim, del segle XVIII amb els vestigis de l’antic retaule barroc, obra dels germans Morató. Del seu antic mobiliari litúrgic en ressalten les peces d’orfebreria com la creu processional, el bust reliquiari de Sant Esteve i la creu bizantina datada del segle X i portada de les Creuades per Galceran de Pinós.
- Altres llocs d'interès
